RESPIRAR

Tipologia de la finestra:

1) FINESTRA CASOLANA
Obro la finestra per respirar i l’aire s’introdueix a les fosses nassals. Treva meva, oxigen pertinent per prosseguir amb aquest procés vital. L’aire m’acarona el rostre, el vent eixuga els ulls.
El vent, la cara al vent, els ulls al vent. Ja puc respirar.

2) FINESTRA DE BAR
Que bonica és la pluja quan t’agafa dins del bar, acompanyat de gent anònima i d’un cafè tocaet de whisky. Mentrestant, beus i veus la gent de l’exterior a través d’un finestró imponent que ens separa del carrer i em protegeix de qualsevol contaminació exterior, alhora que el whisky (antibiòtic que cou i per tant és possible que curi) s’escampa per la meva sang.

3) FINESTRA HOSPITALÀRIA.
Vaig plorar d’alegria el dia del teu primer plor bressolià. Una finestra grandiosa ens separava de l’habitacle compartit per altres nadons. Com gaudia d’aquella benvinguda col·lectiva a la vida.

4) FINESTRA ESCOLAR.
M’encisava contemplar els teus jocs des de la finestra parvulària. Després sonava el timbre i gaudia a l’eixida dels teus petonets.

3.1) FINESTRA HOSPITALÀRIA.
Reservo les meves futures llàgrimes a l’altre costat del finestró de la UCI pediàtrica. Ara ets un nen que lluita per respirar a un habitacle sense cap finestra que ajudi a agafar aire. Tant s’hi val el motiu d’aquesta lluita heroica.

4) FINESTRA Mortuòria
Ploro de tristor mentre s’eleva la cortina del finestró ubicat a la sala 4 del tanatori municipal. A través del cristall mortuori, contemplo la fusta blanca i lluenta del taüt on reposa la criatura més innocent de la terra. Sang de la meva sang.
El vidre gros i fred ens separa mentre les meves capacitats sensorials deixen de funcionar. No escolto, no miro, no respiro.
S’alça el teló i se’ns representa la mort amb tot el seu dramatisme.

1)FINESTRA CASOLANA
Per tant declaro l’estat d’autodestrucció com a model prioritari de la meva existència, tanmateix com la cendra escampada per la força de l’aire que bufa des de la meva finestra. Tanco i deixo de respirar.

Casa meva esdevé gran i silenciosa. Massa finestres per a tanta solitud.

COMPTAT I DEBATUT

COMPTAT I DEBATUT

EXTRATERRESTRE no pot amagar la preocupació del seu rostre.

_ Almenys ens donaran alguna pista, no creus?_

ROBOT no sap què contestar. La pregunta esdevé retòrica. El seu cap l’ocupa un futur gintònic que degustarà al bar de la sala de conferències.

L'habitacle s’ompli. Silenci i por.

ZOMBIE a ROBOT. _Saps si ha de venir?_

ROBOT a ZOMBIE. _Tant s’hi val._

El gintònic serà de Larios. Una notícia així no es mereix una ginebra cara. Els gins cars per a les alegries. Els barats per a les desgràcies.

VAMPIR a EXTRATERRESTRE. _Però deixarem de ser?_

EXTRATERRESTRE ofega els seus ulls gegants amb llàgrimes humanes.

S’obri la porta central i entra EDITOR. Silenci trencat pel murmuri del pati de butaques. POLICIA i ASSASSÍ es queixen de l’absència d’ESCRIPTOR.

EDITOR treu un paper i lleig.

“Jo ESCRIPTOR no puc escriure. Les paraules han desaparegut. No he vingut personalment perquè us estimo i sou part de mi, per tant la meva presència haguera estat un acte dolorós.

Arriba un moment en què no us puc assignar cap acció, ni espai temporal. Les pessigolles d’un escriptor que comença ja no les sofreixo. Per tant, sols us puc agrair tots els bons moments que he passat amb vosaltres, tot i que els darrers escrits han estat més realistes i us he deixat una mica de banda".

EDITOR mira les butaques on seuen els personatges de ciència-ficció.

EXTRATERRESTRE surt afectat de la sala.

“La meva paraula us ha donat vida. Però ara no tinc més paraules. El racó de la meva memòria s’ha esgotat de records i ara no hi surt res. Tot està dit.

Aviat deixareu d’existir, perquè res ja no puc contar i, a més, no us trobo reals, sou pura ficció i quan escric no sóc SINCER perquè no conto la VERITAT.

Comptat i debatut, sóc un escriptor sense paraules, gramàtica, ni ortografia. Aleshores deixo les regles del joc.”

ROBOT no ha escoltat les darreres paraules. Ara gaudeix d’un Gintònic barat al bar de la sala de conferències. EXTRATERRESTRE l’acompanya amb llàgrimes reals sota els seus ulls grandiosos.