A qui puga interessar:

"Per favor. No deixeu que caiga en la desesperació. Agafeu-me de qualsevol part del cos i eviteu la meua caiguda. El bac podria ser definitiu i necessite albirar una esperança concreta, palpable, real, definitiva.

Si us plau, mireu els meus ulls que supliquen la reinserció en la dignitat. Necessite tornar a la vida útil, ser part activa de la societat i decidir amb autoritat. Aquesta passivitat m'està matant. Que no us adoneu de la meua súplica? Què no veieu la desesperança?

Aquest és un relat sincer, vertader i urgent. Sincer perquè neix de la meua ànima, de la veritat absoluta, sense intermediaris ni artificis. Vertader perquè és de llàgrima real, de ferida oberta i profunda. Urgent perquè el temps s'esgota i cada colp és més fort i efectiu.

Per favor, que no veieu la meua ferida? Per què no mireu els meus ulls ara que encara sóc viva?

No vull escriure un relat artificial, farcit d'adjectius i descripcions saturades. Aquest és un escrit d'auxili directe i concret: El meu home m'ha fet mal. Ha esmicolat tota esperança, tot el nostre futur.

Plore, plore i plore. El meu dolor físic és amarg, però l'anímic és insuportable i cada cop que pense en............."

Soroll de paper.

Trenque el full esgarrada per la por. I si veu l'escrit? I si el descobreix abans que la resta? Esmicole en incomptables bocins de desesperança aquest paper d'auxili. Llance tota possibilitat d'ajuda sota la pica de la cuina i trie conviure amb l'amargor, el fàstic i aquesta por que immobilitza qualsevol tipus d'empenta.

I un cop apagada tota esperança entra ELL en l'escenari de la vergonya, amb el cos enravenat per l'alcohol i amb el pastís de galetes amb xocolata que tant ens agrada. El que veritablement no recorde és que fou abans: la mort o la celebració del nostre aniversari?

Demà serà altre dia.

La barra del bar separa dues ànimes anteposades, antagòniques, diferents. Una pecadora i l'altra santa. Una demana i l'altra serveix. Una ferida per la fletxa de la culpa i l'altra portadora de remeis físics i espirituals.

El cambrer ompli el got on el penitent ofegarà la seua nova pena acabada d'adquirir.

Abans de beure el pecador parla.

-Jo confesse.

-Fill meu quins són els teus pecats?

-Pare, he pecat contra tu i la meua santa esposa. Li he fotut un colp en el cap i ara descansa en un llit de l'Hospital de la Ribera del riu Xúquer. Mea culpa. No sóc dignus de mirar-te a la cara.

-Fill meu, el teu pecat és greu. Per tant no podràs triar una ginebra selecta. Sols tens dret a beure Larios, la beguda del poble pecador.

El cambrer prepara el beuratge amb cura i determinació. La barreja de ginebra i tònica amplifica l'amargor d'aquesta desgraciada nit. La nocturnitat és amiga de bufats i maltractadors.

-Pare. Més gel. Necessite que l'amargor es debilite amb la puresa del desgel.

El cambrer compleix el desig del maltractador i introdueix gel al got.

-Pare. Quina és la meua penitència?

-Fill meu, el teu pecat és gran. No obstant dos parenostres i gintònics serviran.

-Oh, Mestre. Gràcies. La teua misericòrdia és il·limitada.

El cambrer observa els ulls del pecador i pensa, “caguentot, ets un malparit”.

-Fill meu. Estàs penedit?

-Sí, pare meu. No ho tornaré a fer. He estat un home indignus. Mea culpa.

El cambrer eleva les mans al cel i pronúncia la seua habitual oració.

-Fill meu, els teus pecats són perdonats. Beu dos gintònics en prova del teu penediment.

I mirant els ulls del maltractador de fèmines sentència.

-Pots anar en pau.

Maltractador esgota els dos gintònics i seguidament abandona el confessionari disposat a reprendre el seu tarannà mascle i egocèntric. Avui ha estat una nit negra. Demà serà altre dia.

Amen.

Instruccions per a la supervivència

1.Deixar que la gata barrege el sabor de la meua sang amb el polsim del marbre blanc de la cuina. Escoltar les llepades mentre una densa boira provocada pel mal de cap difumina l'escena. És important recordar que el colp ha estat dur, fins i tot s'ha perdut el sentit, però malgrat la inconsciència i el dolor no deixar de pensar que el marbre blanc de la cuina necessita una repassada urgent. Des del terra notifique la urgent necessitat de canviar el detergent.

2. Tancar els ulls mentre el mascle de la casa treu gel del congelador. Vaja, després de tot potser encara estime a la seua dona. Perquè, ho sé, sóc propietat privada. La seua possessió. Arribats a aquest punt, és important dissimular l'estat d'inconsciència mentre esperes que l'home amb qui has decidit suportar la vida aplique el gel sobre la ferida capil·lar. Dona il·lusa, esperança inútil: el mascle introdueix el gel en el got de les grans ocasions, es serveix un Jhonnie walker especial de la casa, seu al seu tron i gaudeix de la sobirania amb solemnitat.

3. Obrir els ulls i transformar el polsim del terra en una fada brillant disposada a salvar la meua vida. Llavors cal veure com el cos s'eleva, sura per la cuina, vola pel corredor i aconsegueix fugir de la llar. El perill queda enrere esgotant el beuratge masclista de la victòria, mentre deixem que el polsim màgic de la fada m'eleve pels carrers solitaris d'aquesta nit freda de novembre.

4. El pas més important per a la supervivència: gaudir del color taronja de l'ambulància i agrair a la meua filla, fada valenta, la seua companyia mentre arribem a l'hospital més proper de casa nostra.

5. Nota important: deixar menjar a la gata mentre gaudim de la nostra llibertat hospitalària.