La barra del bar separa dues ànimes anteposades, antagòniques, diferents.
Una pecadora i l'altra santa. Una demana i l'altra serveix. Una ferida per la
fletxa de la culpa i l'altra portadora de remeis físics i espirituals.
El cambrer ompli el got on el penitent ofegarà la seua nova pena acabada
d'adquirir.
Abans de beure el pecador parla.
-Jo confesse.
-Fill meu quins són els teus pecats?
-Pare, he pecat contra tu i la meua santa esposa. Li he fotut un colp en el
cap i ara descansa en un llit de l'Hospital de la Ribera del riu Xúquer. Mea
culpa. No sóc dignus de mirar-te a la cara.
-Fill meu, el teu pecat és greu. Per tant no podràs triar una ginebra
selecta. Sols tens dret a beure Larios, la beguda del poble pecador.
El cambrer prepara el beuratge amb cura i determinació. La barreja de
ginebra i tònica amplifica l'amargor d'aquesta desgraciada nit. La nocturnitat
és amiga de bufats i maltractadors.
-Pare. Més gel. Necessite que l'amargor es debilite amb la puresa del
desgel.
El cambrer compleix el desig del maltractador i introdueix gel al got.
-Pare. Quina és la meua penitència?
-Fill meu, el teu pecat és gran. No obstant dos parenostres i gintònics
serviran.
-Oh, Mestre. Gràcies. La teua misericòrdia és il·limitada.
El cambrer observa els ulls del pecador i pensa, “caguentot, ets un
malparit”.
-Fill meu. Estàs penedit?
-Sí, pare meu. No ho tornaré a fer. He estat un home indignus. Mea culpa.
El cambrer eleva les mans al cel i pronúncia la seua habitual oració.
-Fill meu, els teus pecats són perdonats. Beu dos gintònics en prova del
teu penediment.
I mirant els ulls del maltractador de fèmines sentència.
-Pots anar en pau.
Maltractador esgota els dos gintònics i seguidament abandona el
confessionari disposat a reprendre el seu tarannà mascle i egocèntric. Avui ha
estat una nit negra. Demà serà altre dia.
Amen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada