dijous, 8 de febrer de 2018

Futur simple



Futur
L'aire gèlid de tramuntana traspassarà la meua capa i s'endinsarà en les profunditats del meu cos. Caminaré pels carrers solitaris i freds del meu poble, superaré la covardia i el 21 de desembre de 2078 aniré amb determinació al meu col·legi electoral on triaré el meu futur parlamentari. Aleshores vigilaré cada cantonada, cada moviment, cada soroll, qualsevol possibilitat de perdre aquesta oportunitat.

La por traspassarà la meua fina pell, viatjarà per les cantonades de les articulacions fins a arribar a la mà esquerra que portarà, amb molta dificultat, el sobre on decidiré el meu futur immediat.

El recinte electoral m'esperarà amb fredor i silenci. Molta gent no voldrà vindre per por a l'autoritat i els colps de l'imperi. Semblaré caputxeta vermella amb la seva cistella de la democràcia, camí de la casa de l'àvia.
No obstant això, entraré a l'habitacle de la democràcia, del llop, on m'exigiran la meua identificació estatal. Tot seguit verificaran que sóc ciutadà legal i autoritzat a decidir, elevaré el meu vot al cel i tractaré d'introduir-lo en el forat de l'urna.

De sobte, el temps futur s'aturarà i pensaré en totes les tragèdies produïdes per la celebració de la democràcia. Recordaré els llibres d'història i els episodis patits a regions, estats, parlaments, estaments, constitucions i la putamarequeelshaparit i...

Aleshores aturaré la meva mà, i no llençaré el sobre a l'urna de l'enganyifa.
Una part important del meu ego decidirà deixar el temps futur i actuarà en present.

Present
La simplicitat del futur queda esborrada després de la meua decisió.

MEMBRE MESA ELECTORAL: Xic, per què no votes?

JO: Què significa votar?

MEMBRE MESA ELECTORAL: Que la teua elecció serà important per al futur de la legalitat del nostre poble.

"Futur del meu poble". No, avui trie el present com a temps verbal. Aquesta futura elecció no em representa. Abandone el futur simple per habitar en un present indicat. Mire els ulls del monstre i actue amb determinació.

MONSTRE: Boig, suïcida!! No hi tens res a fer.
JO: Lladre, monstre; després de mi vindrà (futur simple) tota la resta del poble.



dilluns, 15 de gener de 2018

A qui puga interessar:



"Per favor. No deixeu que caiga en la desesperació. Agafeu-me de qualsevol part del cos i eviteu la meua caiguda. El bac podria ser definitiu i necessite albirar una esperança concreta, palpable, real, definitiva.
Si us plau, mireu els meus ulls que supliquen la reinserció en la dignitat. Necessite tornar a la vida útil, ser part activa de la societat i decidir amb autoritat. Aquesta passivitat m'està matant. Que no us adoneu de la meua súplica? Què no veieu la desesperança?
Aquest és un relat sincer, vertader i urgent. Sincer perquè neix de la meua ànima, de la veritat absoluta, sense intermediaris ni artificis. Vertader perquè és de llàgrima real, de ferida oberta i profunda. Urgent perquè el temps s'esgota i cada colp és més fort i efectiu.
Per favor, que no veieu la meua ferida? Per què no mireu els meus ulls ara que encara sóc viva?
No vull escriure un relat artificial, farcit d'adjectius i descripcions saturades. Aquest és un escrit d'auxili directe i concret: El meu home m'ha fet mal. Ha esmicolat tota esperança, tot el nostre futur.
Plore, plore i plore. El meu dolor físic és amarg, però l'anímic és insuportable i cada cop que pense en............."

Soroll de paper.

Trenque el full esgarrada per la por. I si veu l'escrit? I si el descobreix abans que la resta? Esmicole en incomptables bocins de desesperança aquest paper d'auxili. Llance tota possibilitat d'ajuda sota la pica de la cuina i trie conviure amb l'amargor, el fàstic i aquesta por que immobilitza qualsevol tipus d'empenta.

I un cop apagada tota esperança entra ELL en l'escenari de la vergonya, amb el cos enravenat per l'alcohol i amb el pastís de galetes amb xocolata que tant ens agrada. El que veritablement no recorde és que fou abans: la mort o la celebració del nostre aniversari?