CAPÍTOL 6 Una excel·lent oportunitat

Ho sé: és un personatge important. La seva manera d’entrar en el bar, l’autoritat que desprenen les seves paraules en demanar l’entrepà. En sabrà alguna cosa del meu Adrià?

El gel del gintònic es desfà mentre penso l’estratègia. Sóc un nouvingut del purgatori i aquest bar està farcit d’ànimes diverses i experimentades en la tasca d’esperar. El nouvingut amb planta d’autoritat em mira i tot seguit dirigeix unes paraules al seu acompanyant.

-SantPere, crec que aquella ànima m’ha reconegut. Refotre!!! No puc esmorzar tranquil ni en el Purgatori- Deutotpoderós deixa l’entrepà a banda.

-No hi facis cas i fem marxa. Vols que demani beguda?-

-Està bé. Si us plau, una Sant Miquel. M’estimo un beuratge de la casa-

Estic desorientat. Cal tenir paciència, de segur que tot s’arregla en un tret i no res. Esperaré una estona més abans de prosseguir la meva recerca. Canguentot, sí que és d’estrany el Purgatori.

Entra un àngel del cos policial tot cridant el cambrer.

-SantMiquel, prepara’m un dels teus beuratges. Cal celebrar la fi de les jornades partides-

El cambrer/SantMiquel ompli una pinta mentre parla. -Ja han escoltat les teves pregàries?

-Ostres tu, no esperava que el Sindicat de la Glòria Eterna abolira la jornada partida. Estic fins als pebrots dels caps; fins als pebrots del seu totalitarisme-

-Shshshshs!!-El cambrer amb angúnia.-No cridis, està Deutotpoderós a la taula 6-

-Merda, just avui que decideixo tornar a beure-

El meu cor batega amb una força sobrenatural en sentir les paraules del cambrer.

-És Déutotpoderós?-Pregunta retòrica.

-Shshshshshs! No cridis. Odia que el reconeguin quan no hi és al despatx!!- L’àngel del cos policial abaixa el to de veu.

-Però estic buscant el meu fill!!! De segur que hi és al cel!!! Vaig a preguntar.-

-Estàs boig??? Aqui tothom busca alguna ànima, és clar que sabrà on és el teu fill. Deutotpoderós dicta totes les sentències definitives. Però si us plau, no ho intentis!!! Et juro que no és el moment. Pots acabar en el foc etern per una merda així!! I ja està bé, avui la volia agafar grossa-

L’àngel decideix canviar de lloc. Ho comprenc, quan acaba la teva jornada laboral l’única cosa que necessites és desconnectar dels teus caps.

Esgoto el gintònic amb resignació. Deu meu, on és la sentència definitiva? Què has fet amb el meu Adrià.

Deutotpoderós i SantPere desapareixen per la porta i amb ells la sensació d’haver-hi deixat escapar una excel·lent oportunitat.

On ets Adrià meu?

Cava Valencià

Sempre m’ha agradat el Nadal. Ens retrobem la família i mengem i bevem com si no estiguéssim bé. La saturació del sopar m’obliga a visitar el w.c. dues vegades en un breu espai temporal. Crec que són les gambes, aturades en qualsevol lloc perdut del meu malaguanyat intestí.

Arriba el moment del dolç i el cava. El meu germà el vol de la terreta. Odia el cava català. Quin fàstic de germà: tant s’hi val el cava és valencià, català o la marequeetvaparir…

Ara és el moment de les felicitacions. La barreja de la gamba atrapada en la negror intestinal i el cava valencià em produeix un fàstic indescriptible. Malgrat l’agonia no deixo el somriure formal d’aquest moment de l’any. Abraçades, petons, sense significat.

Moment dels regals. Quina ocurrència del nostre germà petit. La bufanda feta a l’escola rodeja el meu coll fins a taponar el poc d’oxigen que puc assimilar. De sobte la meva cara cau sobre el plat dels torrons (de Xixona, és clar) alhora que les meves funcions vitals deixen de treballar. Ha arribat el meu final, i a hores d’ara no puc esbrinar si la causa ha estat les gambes, la bufanda o el cava valencià.

CAPÍTOL 5 La sentència

“Jo Deutotpoderós declaro el nen Adrià apte per a encetar el camí correcte, el que el portarà a la meva terra i al descans etern. Ha estat una tria difícil per...”

-Déumeu, no crec que “tria difícil” sigui un comentari apropiat. Els arxius celestials estan a l’abast de tohtom. Els Àngels tenen molt mala bava- SantPere interromp el dictat del Rei Celestial.

-Vaja, no ho havia pensat. Potser tens raó-

-Pensi sa Majestat que un nen és immaculat fins que la societat el corromp-

Deutotpoderós medita les paraules del seu assessor celestial.

-La seva fama de Misericorde pot baixar almenys tres punts a les enquestes-

-Recollons SantPere. Tres punts són molts punts. Apunta-

“Jo Deutotpoderós declaro el nen Adrià apte per encetar el camí correcte bla bla bla, per haver-hi mantes la seva immaculada percepció de la vida. Definitivament s’ha guanyat un lloc a la meva terra i al descans etern. Per tant…”

-Déumeu, disculpi que el torni a tallar. L’adverbi “Definitivament” no el considero apropiat, transmet un estat d’espera prèvia. No és convenient que els observadors celestials es pensin que hem fet esperar a l’Adrià-

-Refotre Sant Pere. Estàs en tot. Apunta-

“Jo Deutotpoderós declaro el nen Adrià apte per bla bla bla… S’ha guanyat un lloc a la meva terra. Bla bla bla, i per a què consti en acta bla bla bla… Signat Deutotpoderós Rei Celestial”

Déu espera la mirada d’aprovació del seu assessor.

-Si ho veus tot correcte tanquem definitivament el cas Adrià-

-Déumeu, si no hi ha cap inconvenient, m’agradaria repassar el text abans d’arxivar la causa-

-Fes el que creguis convenient. Però després d’esmorzar. Dictar sentències m’obri la gana-

-D’acord. Anem al bar del Purgatori?- Sant Pere sempre pregunta amb una clara intenció.

-Ben pensat SantPere. Si anem al Bar de La Glòria, la meva fama no ens deixarà menjar tranquils. Millor anar al Purgatori, on encara no ens coneixen.

L’arribada al bar és ràpida. Déutotpoderós coneix tots els camins secrets de l’àrea celestial (influències divines). Quan hi entren veuen un local decadent farcit amb ànimes bevent mentre esperen la seva definitiva sentència.

Déutotpoderós està content: És un lloc adequat per a un esmorzar gloriós.