- El soroll fort, sec i dur de la porta metàl·lica de la cotxera. S'utilitza per avisar a la víctima que el carruatge del personatge dolent està entrant en el seu territori. Aleshores note un calfred al cos que paralitza les meues articulacions.
- El soroll de l'elevador: mesura la separació entre la víctima i el botxí. És de quatre altures, temps adequat per escoltar i memoritzar els mecanismes de l'aparell cada cop que supera un nivell. És un efecte gradual, on el so i el perill s'escolten cada cop més.
- El soroll del silenci: Quan el botxí arriba al regne número 4, la manca de so és deguda a una deficient coordinació en la recerca de les claus de casa, la qual cosa ens indica que ha fet escala en la posada per a una adequada hidratació, aspecte important per a qualsevol activitat física. La tensió del silenci esdevé pànic quan escolte el soroll de la caiguda de les claus a terra.
- El soroll del pany. La magnitud de la tragèdia dependrà de la capacitat d'encert del botxí. Si la clau s'introdueix amb facilitat, les opcions de fruir d'una nit tranquil·la es multipliquen. Però si el subjecte maligne erra en el seu intent d'introduir la clau en el pany, la nit esdevé en malson. És el naixement de la tragèdia.
- Les passes: El recorregut d'una sabata del 45 pel corredor de la casa produeix un efecte sonor de pel·lícula clàssica de terror. Jack Nicholson interpretant el paper de la seua vida mentre s'apropa a la meua habitació, fosca i freda. En aquest moment de la tragèdia és important afegir el canvi de velocitat del meu cor, que provoca una oprimida respiració digna de l'oscar a la millor actriu secundària.
- El soroll del colp: la foscor esdevé més fosca. El meu cos es desploma per culpa del colp de la dignitat masculina. Aleshores note com la sang es barreja amb els meus cabells acabats de tenyir. Diners de perruqueria tirats al terra de la meua llar, l'espai que emmarca aquesta tragèdia quotidiana.
