EL CERCLE

Avui ha mort, faltat, desaparegut. Per tant aquesta història ja ha acabat. Em sap greu però no espereu un final feliç amb resolució final. Tots els conflictes dramàtics els ha perdut. Totes les situacions han esdevingut nefastes. Trist final.

Ara és una ànima en pena que camina amb cert automatisme pels corrents vitals. Camina pels camins marcats. Veu SENSEMIRAR. Tot d'una és un espectre que volteja pels carrers SENSESENTIT.

És un autómata. Els moviments són automàtics: Llevar-setreballardinartreballarsopardormir. Aquesta és l'única acció vital (si això es pot anomenar vida).

Cal dir que encara no ho sap. No ha eixit del cercle llevar-setreballardinartreballarsopardormir.

"Hola. Ets feliç?". La meva pregunta l'agafa desprevingut.

"Com?". Sap el que li pregunto però necessita temps (segons) per processar la informació.

"Si ets feliç?". (SILENCI) Crec que ha trobat la resposta.

"És clar que sí. Tinc la vida que sempre he desitjat. No em puc pas queixar".

Senc aquesta resposta i penso: "ha mort, faltat, desaparegut". El cercle l'ha cobert de misèria i ja no respira. Veu SENSEMIRAR. Sent SENSEESCOLTAR. Parla SENSEDIR.

Una setmana després:

"Hola. Ets feliç?". La meua preocupació el treu de la monotonia.

"Per què em preguntes si sóc feliç?". Pregunta esperada.

"Crec que t'han desconfigurat. Ja no pots trobar la felicitat. Ara ets un robot"

"Vaja". Aixeca el cap i per primer cop MIRA el seu voltant.

L'aigua que brota dels seus ulls m'anuncia un petit horitzó d'esperança vital.

Potser res no hi ha perdut.

INTIMITAT

"El sector immobiliari està molt mal". El meu cap repeteix aquest enunciat cada cop que decideixo comprar.

"El preu de l'habitatge de segona mà ha baixat". Aquest enunciat m'anima a comprar.

Dilema: vivenda cèntrica o viure marginat de la ciutat? Un cop superats els trentaimolts els metges recomanen tranquil•litat vital.

Obro la porta i entro al cau immobiliari. L'ambient és dens i tens. Cal vendre ja!!!
"Hola Senyor Immobiliari. Vull comprar". Mr. Immobiliari obri els ulls i no pot dissimular una sensació d'optimisme reprimida durant anys de crisi financera. Les seves fosses nassals s'obrin i deixen entrar un aire desitjat.

"Però no vull res cèntric. Vull tranquil•litat". MR. Immobiliari obri novament els ulls i diu:
"Tenim el que veritablement necessita (PAUSA). Una Cova"
"Una cova?" Signes d'admiració.
"Sí. Una cova, marginat del poble, sense finestres, sense comunicació exterior, amb prou intimitat per gaudir veritablement de la soledat". Gran sentència immobiliària.

Un servidor pensa: "Després de molt de temps sense emprar el cervell és, potser, un bon moment"

No ho sabeu, però temps fa que no penso. La reflexió ha desaparegut de la meva vida i no recordo el darrer cop que vaig emprar el meu cervell. He caminat amb pantalles, dinat amb monitors i parlat amb wahtsaps. La meva vivenda cèntrica ha estat un refugi on he gaudit d'una connexió wifi immillorable.
Però Mr. Immobiliari ho sap. Només entrar al cau immobiliari m'ha fitxat. Sap el que necessito.
Què necessito? (PAUSA)........... (PAUSA MÉS LLARGA)

Necessito una cova. Un habitacle sense cap estímul ni cap entreteniment. Necessito pensar. I una cova sembla l'opció més adequada. Un bon amagatall.

http://hugbris.wix.com/pocatrasa