EL CERCLE

Avui ha mort, faltat, desaparegut. Per tant aquesta història ja ha acabat. Em sap greu però no espereu un final feliç amb resolució final. Tots els conflictes dramàtics els ha perdut. Totes les situacions han esdevingut nefastes. Trist final.

Ara és una ànima en pena que camina amb cert automatisme pels corrents vitals. Camina pels camins marcats. Veu SENSEMIRAR. Tot d'una és un espectre que volteja pels carrers SENSESENTIT.

És un autómata. Els moviments són automàtics: Llevar-setreballardinartreballarsopardormir. Aquesta és l'única acció vital (si això es pot anomenar vida).

Cal dir que encara no ho sap. No ha eixit del cercle llevar-setreballardinartreballarsopardormir.

"Hola. Ets feliç?". La meva pregunta l'agafa desprevingut.

"Com?". Sap el que li pregunto però necessita temps (segons) per processar la informació.

"Si ets feliç?". (SILENCI) Crec que ha trobat la resposta.

"És clar que sí. Tinc la vida que sempre he desitjat. No em puc pas queixar".

Senc aquesta resposta i penso: "ha mort, faltat, desaparegut". El cercle l'ha cobert de misèria i ja no respira. Veu SENSEMIRAR. Sent SENSEESCOLTAR. Parla SENSEDIR.

Una setmana després:

"Hola. Ets feliç?". La meua preocupació el treu de la monotonia.

"Per què em preguntes si sóc feliç?". Pregunta esperada.

"Crec que t'han desconfigurat. Ja no pots trobar la felicitat. Ara ets un robot"

"Vaja". Aixeca el cap i per primer cop MIRA el seu voltant.

L'aigua que brota dels seus ulls m'anuncia un petit horitzó d'esperança vital.

Potser res no hi ha perdut.