diumenge, 31 de maig del 2015

PROJECTES DIVINS

Confirmat. El Cel és un bar, amb barra, tirador, clientela, ambient de fregitori… aquestes coses que saben a vida.

Amics, he mort. És el primer cop que em passa i suposo que he estat una bona persona, perquè sóc a un Bar, el meu cel desitjat.
Crido el cambrer. A la seva samarreta el nom de Pere brodat en fil blau.

BARMAN: Vols prendre algun refrigeri? Els nouvinguts tenen una consumició gratuïta.

JO: Una cervesa.

BARMAN: Sols tenim SAN MIGUEL. És de la casa.

Tanco els ulls i degusto el sabor celestial del refrigeri, els obro i al meu costat està En Jaume I envoltat d’un núvol d’ametistes surant.

JAUME I: Pere, una casalla. És el millor que he tastat des de la conquesta de València.

JO (sorprés): Eres Jaume I!!
JAUME I: No. Jo sóc DEUTOTPODERÓS i la meva missió és convertir tota criatura desviada del camí correcte. Ho vaig fer a València fa 700 anys i no dubtaré en reaparèixer. Abans estaven els Moros, però ara tenim un enemic pitjor: Els rojos. El comunisme està infectant el País Valencià i cal una nova conquesta per restablir l’ordre.

El meu cap no deixa de preguntar si DEUTOTPODERÓS és una visió imaginària o real. Bec, però la imatge Reial no desapareix.

JAUME I: Fill meu, tu estàs ací per una causa. Ara fa 2015 anys vaig enviar Jesucrist per a predicar la meva paraula. Ara he decidit enviar-te en el meu nom per a preparar la meva arribada.

Acabo amb la cervesa.

JO: Per què jo Senyor? Això és una feina per a Jesucrist. No sóc digne.

JAUME I: Jesucrist es va agafar la baixa per depressió (la mort a la creu fou un shock, tot i la posterior resurrecció).

Silenci.

JAUME I: El compliment d’aquesta missió et donarà el passaport per a la vida eterna. És un pas previ a la teva glòria. AMEN.

Refotre. Per què em vaig aturar en veure l’ametista brillant. Aquell vehicle, aquella mort sobtada. Ara no estaria en un bar, parlant amb Jaume de projectes divins.


dilluns, 11 de maig del 2015

JO FORMIGA

“Les formigues Blaves dominen el món”. Afirmació irrefutable i contrastada. Tots sabem que són la classe superior i que domina tot tipus de formiga: les liles, les verdes i les incolores (aquestes suporten el pes de la societat)
No ha estat una tasca fàcil. Ser les dominadores no és una casualitat, cal perseverança, esforç, prudència i sobretot molta paciència.
Amb lentitud i constància, pas a pas han construït un prestigi. Ara tota decisió depèn de les formigues blaves. Ni liles, ni verdes. Sols les blaves.

Però abans de ser blaves, hem treballat de valent, hem format part del teixit social, sense cap mena d’individualisme. Sols gaudíem de cada pas en la nostra indiferent existència. Ocupàvem un espai a l’Espai. No pensàvem, actuàvem sense cap mena de conseqüència.

Tot començà amb un canvi. Llavors patírem el primer atac de Por. Perdérem la rutina que ens proporcionava seguretat i entràrem en un Estat nou i desconegut. Era el nostre primer canvi de Formiguer. Llavors sentírem aquell formigueig intern que ens espantava: indefinit i en blanc i negre. Prenguérem CONSCIÈNCIA de la transparència que ens envoltava, de la puta indiferència que ens transmetia seguretat i ens adonàrem de la necessitat de TRIAR un color.

Els altaveus del nou Formiguer ens anunciaven el nostre evident canvi d’ESTAT.
Tota formiga deixarà la seva existència nul·la i efímera i triarà el seu nou estatus social”.
De nou aquest formigueig intern que m’espantava. Quin era el meu color? Per què calia TRIAR?

Les formigues mai no hem pensat, ni transformat cap situació, ni hem canviat el món. Sempre insectes insignificants, incolors i diminuts, sabedors que qualsevol peu pot fer esclatar totes les nostres perspectives de PINTAR qualsevol cosa.

Formigues petites i quasitransparents.

Fins ara. El Formiguer Blau bull d’emoció.
La formiga blava ha descobert la Primera Formiga del Singular. El Jo.