“Les formigues Blaves dominen el món”. Afirmació irrefutable i contrastada. Tots sabem que són la classe superior i que domina tot tipus de formiga: les liles, les verdes i les incolores (aquestes suporten el pes de la societat)
No ha estat una tasca fàcil. Ser les dominadores no és una casualitat, cal perseverança, esforç, prudència i sobretot molta paciència.
Amb lentitud i constància, pas a pas han construït un prestigi. Ara tota decisió depèn de les formigues blaves. Ni liles, ni verdes. Sols les blaves.
Però abans de ser blaves, hem treballat de valent, hem format part del teixit social, sense cap mena d’individualisme. Sols gaudíem de cada pas en la nostra indiferent existència. Ocupàvem un espai a l’Espai. No pensàvem, actuàvem sense cap mena de conseqüència.
Tot començà amb un canvi. Llavors patírem el primer atac de Por. Perdérem la rutina que ens proporcionava seguretat i entràrem en un Estat nou i desconegut. Era el nostre primer canvi de Formiguer. Llavors sentírem aquell formigueig intern que ens espantava: indefinit i en blanc i negre. Prenguérem CONSCIÈNCIA de la transparència que ens envoltava, de la puta indiferència que ens transmetia seguretat i ens adonàrem de la necessitat de TRIAR un color.
Els altaveus del nou Formiguer ens anunciaven el nostre evident canvi d’ESTAT.
“Tota formiga deixarà la seva existència nul·la i efímera i triarà el seu nou estatus social”.
De nou aquest formigueig intern que m’espantava. Quin era el meu color? Per què calia TRIAR?
Les formigues mai no hem pensat, ni transformat cap situació, ni hem canviat el món. Sempre insectes insignificants, incolors i diminuts, sabedors que qualsevol peu pot fer esclatar totes les nostres perspectives de PINTAR qualsevol cosa.
Formigues petites i quasitransparents.
Fins ara. El Formiguer Blau bull d’emoció.
La formiga blava ha descobert la Primera Formiga del Singular. El Jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada