INTIMITAT

"El sector immobiliari està molt mal". El meu cap repeteix aquest enunciat cada cop que decideixo comprar.

"El preu de l'habitatge de segona mà ha baixat". Aquest enunciat m'anima a comprar.

Dilema: vivenda cèntrica o viure marginat de la ciutat? Un cop superats els trentaimolts els metges recomanen tranquil•litat vital.

Obro la porta i entro al cau immobiliari. L'ambient és dens i tens. Cal vendre ja!!!
"Hola Senyor Immobiliari. Vull comprar". Mr. Immobiliari obri els ulls i no pot dissimular una sensació d'optimisme reprimida durant anys de crisi financera. Les seves fosses nassals s'obrin i deixen entrar un aire desitjat.

"Però no vull res cèntric. Vull tranquil•litat". MR. Immobiliari obri novament els ulls i diu:
"Tenim el que veritablement necessita (PAUSA). Una Cova"
"Una cova?" Signes d'admiració.
"Sí. Una cova, marginat del poble, sense finestres, sense comunicació exterior, amb prou intimitat per gaudir veritablement de la soledat". Gran sentència immobiliària.

Un servidor pensa: "Després de molt de temps sense emprar el cervell és, potser, un bon moment"

No ho sabeu, però temps fa que no penso. La reflexió ha desaparegut de la meva vida i no recordo el darrer cop que vaig emprar el meu cervell. He caminat amb pantalles, dinat amb monitors i parlat amb wahtsaps. La meva vivenda cèntrica ha estat un refugi on he gaudit d'una connexió wifi immillorable.
Però Mr. Immobiliari ho sap. Només entrar al cau immobiliari m'ha fitxat. Sap el que necessito.
Què necessito? (PAUSA)........... (PAUSA MÉS LLARGA)

Necessito una cova. Un habitacle sense cap estímul ni cap entreteniment. Necessito pensar. I una cova sembla l'opció més adequada. Un bon amagatall.

http://hugbris.wix.com/pocatrasa