Ho sé: és un personatge important. La seva manera d’entrar en el bar, l’autoritat que desprenen les seves paraules en demanar l’entrepà. En sabrà alguna cosa del meu Adrià?
El gel del gintònic es desfà mentre penso l’estratègia. Sóc un nouvingut del purgatori i aquest bar està farcit d’ànimes diverses i experimentades en la tasca d’esperar. El nouvingut amb planta d’autoritat em mira i tot seguit dirigeix unes paraules al seu acompanyant.
-SantPere, crec que aquella ànima m’ha reconegut. Refotre!!! No puc esmorzar tranquil ni en el Purgatori- Deutotpoderós deixa l’entrepà a banda.
-No hi facis cas i fem marxa. Vols que demani beguda?-
-Està bé. Si us plau, una Sant Miquel. M’estimo un beuratge de la casa-
Estic desorientat. Cal tenir paciència, de segur que tot s’arregla en un tret i no res. Esperaré una estona més abans de prosseguir la meva recerca. Canguentot, sí que és d’estrany el Purgatori.
Entra un àngel del cos policial tot cridant el cambrer.
-SantMiquel, prepara’m un dels teus beuratges. Cal celebrar la fi de les jornades partides-
El cambrer/SantMiquel ompli una pinta mentre parla. -Ja han escoltat les teves pregàries?
-Ostres tu, no esperava que el Sindicat de la Glòria Eterna abolira la jornada partida. Estic fins als pebrots dels caps; fins als pebrots del seu totalitarisme-
-Shshshshs!!-El cambrer amb angúnia.-No cridis, està Deutotpoderós a la taula 6-
-Merda, just avui que decideixo tornar a beure-
El meu cor batega amb una força sobrenatural en sentir les paraules del cambrer.
-És Déutotpoderós?-Pregunta retòrica.
-Shshshshshs! No cridis. Odia que el reconeguin quan no hi és al despatx!!- L’àngel del cos policial abaixa el to de veu.
-Però estic buscant el meu fill!!! De segur que hi és al cel!!! Vaig a preguntar.-
-Estàs boig??? Aqui tothom busca alguna ànima, és clar que sabrà on és el teu fill. Deutotpoderós dicta totes les sentències definitives. Però si us plau, no ho intentis!!! Et juro que no és el moment. Pots acabar en el foc etern per una merda així!! I ja està bé, avui la volia agafar grossa-
L’àngel decideix canviar de lloc. Ho comprenc, quan acaba la teva jornada laboral l’única cosa que necessites és desconnectar dels teus caps.
Esgoto el gintònic amb resignació. Deu meu, on és la sentència definitiva? Què has fet amb el meu Adrià.
Deutotpoderós i SantPere desapareixen per la porta i amb ells la sensació d’haver-hi deixat escapar una excel·lent oportunitat.
On ets Adrià meu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada