Restaurant "El Congrés".
No és fàcil ser crític gastronòmic en una època pandèmica. Primerament perquè la restauració la tenim molt alterada (que si tanquem, que si obrim, que si reduïm aforament, que si...). I en segon lloc, la meua pròpia por: tem que arribe el moment en què olore un plat suculent i no disfrute de cap sensació. Aleshores sabré que he agafat el maleït bitxo.
Però anem per feina. Abans del tancament dels restaurants vaig disfrutar i patir d'un extravagant dinar al Restaurant de "El Congrés" (en majúscula).
La meua valoració culinària estarà escrita en present de l'indicatiu per aconseguir una atmosfera d'instantaneïtat.
Apartat 1. Les instal·lacions.
Un espai ample i acollidor que no sempre és sinònim de bon menjar. Taules i cadires modernes, innovadores, però amb una certa mancança d'acolliment. No obstant això, la teua perspectiva canvia si accedeixes al menjador amb vestit i corbata, ministeri o càrrec oficial de l'Estat Espanyol. Aleshores menjaràs a cor què desitges.
Apartat 2. Els entrants. (Facilitats i subvencionats pel president del govern).
En Pedro Sánchez ens obsequia amb uns productes atípics de l'horta, car ha contribuït a la desaparició de tot brot verd de la Nació (en majúscula). No obstant això, i "fruit" de l'aportació de Joan Baldoví a la investidura, Pedro ha adquirit unes bones i pecaminoses taronges valencianes amb la finalitat de produir una acceptable Amanida de Taronja ( amb creïlles, cabdell d'encisam, plàtan (obsequi de Coalició Canària) i pebre blanc.
Cal dir que la combinació de tots els productes han salvat l'entrant.
Apartat 3. El Plat principal.
En Joan Baldoví ens ofereix una autèntica Paella Valenciana (en majúscula). Tot i que Pedro Sánchez la vol mixta, el tarannà nacionalista del diputat de Compromís no permet diversitat en els ingredients.
La paella valenciana és amb Arròs (sempre de Sueca), pollastre, conill, garrofó i bajoqueta. Aquesta és la sagrada bíblia de tot nacionalista valencià: les receptes polítiques les volen blanques o negres. Les tonalitats no existeixen.
Deguste la Paella i, tot i les bones intencions patriòtiques, l'aigua de Madrid contamina el nostre sagrat plat "nacional". Per tant ens empassem una deficient paella valenciana.
Apartat 4. El Plat secundari.
L'encarregat era Pablo Iglesias, però s'ha queixat perquè no vol ser un "segon plat" en els afers culinaris de "El Congrés".
Apartat 5. El Celler.
Patrocinat i distribuït sense mesura pel diputat de Vox, En Santiago Abascal, es tracta d'un "Pago de los capellanes" (Ribera del Duero). Un vi negre amb molt de cos (una Espanya forta), molta consistència (una Espanya gran), i molt d'alcohol (una Espanya lliure). Un vi que ens ha unit a tots.
A tall de conclusió, cal confessar que no hem arribat a les postres ni el café. L'Estat (en majúscula) d'ebrietat que patim, ens ha obligat a anar directament al "cubateo". Sols us diré que hem eixit de "El Congrés" per la porta gran i cantant el "Cara al sol".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada