1.Deixar que la gata
barrege el sabor de la meua sang amb el polsim del marbre blanc de la cuina.
Escoltar les llepades mentre una densa boira provocada pel mal de cap difumina
l'escena. És important recordar que el colp ha estat dur, fins i tot s'ha perdut
el sentit, però malgrat la inconsciència i el dolor no deixar de pensar que el
marbre blanc de la cuina necessita una repassada urgent. Des del terra
notifique la urgent necessitat de canviar el detergent.
2. Tancar els ulls
mentre el mascle de la casa treu gel del congelador. Vaja, després de tot
potser encara estime a la seua dona. Perquè, ho sé, sóc propietat privada. La
seua possessió. Arribats a aquest punt, és important dissimular l'estat
d'inconsciència mentre esperes que l'home amb qui has decidit suportar la vida
aplique el gel sobre la ferida capil·lar. Dona il·lusa, esperança inútil: el
mascle introdueix el gel en el got de les grans ocasions, es serveix un Jhonnie
walker especial de la casa, seu al seu tron i gaudeix de la sobirania amb solemnitat.
3. Obrir els ulls i
transformar el polsim del terra en una fada brillant disposada a salvar la meua
vida. Llavors cal veure com el cos s'eleva, sura per la cuina, vola pel
corredor i aconsegueix fugir de la llar. El perill queda enrere esgotant el
beuratge masclista de la victòria, mentre deixem que el polsim màgic de la fada
m'eleve pels carrers solitaris d'aquesta nit freda de novembre.
4. El pas més important
per a la supervivència: gaudir del color taronja de l'ambulància i agrair a la
meua filla, fada valenta, la seua companyia mentre arribem a l'hospital més
proper de casa nostra.
5. Nota important:
deixar menjar a la gata mentre gaudim de la nostra llibertat hospitalària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada