dilluns, 8 de juny del 2015

TESTAMENT

“Després de moltes hores invertides puc afirmar que escriure és una veritable merda”.

A la notaria el silenci s’escoltava amb tensió. L’home amb corbatí fúnebre llegia el testament sense entonació, intenció, ni emoció…

“A les portes de la mort he descobert que tot ha estat un teatre. He representat un paper d’home d’idees, de cultureta amb ulleres d’intel·lectual apropiades i amb uns gestos ben definits i estudiats”.

MUSA, NARRADOR i PERSONATGE miren a NOTARI amb incredulitat i nerviosisme. Tant s’hi val el que pensi ESCRIPTOR, sols necessiten saber el resultat final.

“Encara recordo la primera vegada. Fou a aquell habitacle tenebrós que tu enlluernares amb la teva presència”.

Els ulls de MUSA s’obrin amb interès.

“MUSA, Aquella primera nit descobrírem el que significa un orgasme literari inicial. La teva resplendor em cegà, però, passat el temps, vaig trobar les teves imperfeccions. Llavors descobrírem que estàvem vivint una veritable ficció”

L’Ambient a la sala s’ompli de tensió.

“Sí, escriure és una merda. Les pessigolles inicials desapareixen amb el temps. Després sols cal mantenir la disciplina. Des que vaig abandonar MUSA he transformat la creativitat en constància i sacrifici. Perquè escriure és això: treball”

NOTARI prossegueix amb la lectura.

“NARRADOR, hem contat moltes històries, tot i que hem abusat de descripcions i adverbis. Encara recordo aquella crisi dels adjectius com una benedicció. Ens serví per passar a l’acció i evitar paraules buides de significat”.

“PERSONATGE, disculpa la meva indefinició. Cada dia canviava el meu estat mental, i per tant, canviaves de pensament, de costums, d’accions. La teva personalitat ha estat molt variable. Ho lamento.”

NOTARI acaba de llegir el darrer paràgraf del testament d’ESCRIPTOR.

“Agraeixo a tots la vostra ajuda. Però no us puc oferir cap pertinença perquè ja no hi tinc res a donar. Des de l’inici sabia que aquesta seria una història de perdedors.
I això sóc, un POCATRAÇA anònim enmig d’un món sense justícia artística, creativa i literària. Ara sols resta espirar i tancar aquest llibre”.


LECTOR tancà el llibre amb tristesa i tot seguit l’abandonà a la prestatgeria dels llibres oblidats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada