Pròleg. Mortal

Em sap greu tacar la immaculada blancor del full amb mots insignificants i vulgars.

Vull encetar de manera brillant aquesta història que ja ha acabat. Jo escriptor començo pel final, per la meva insignificant i vulgar defunció. Jo escriptor començo pel final. Però no sé quines paraules i amb quin nom batejar el meu declivi.

La inspiració és una parella que de sobte t’abandona i et deixa nu al complet. Despullat de totes les necessitats vitals i amb una pota dintre d’un calaix mortífer i envernissat amb força cura.

ESCRIPTOR: “Inspiració!!! Inspira’m!!!”

INSPIRACIÓ: “Espera una estona. Has tancat totes les teves negociacions familiars?”

ESCRIPTOR: “El meu fill viu al cementiri, la meva dona m’ha abandonat fruit de la desesperació i la meva família de sang renega del seu fill bohemi. És nit tancada i fosca: L’apocalipsi vital”

INSPIRACIÓ: “Perfecte. Les teves condicions són immillorables. Una vida desgraciada és una base esplèndida per al drama. Reuneixes tots els requisits importants per escriure.”

ESCRIPTOR: “Ho sé. Però no em sento un escriptor.”

Sí, és nit fosca i tancada, el llum s’ha esvanit i la penombra m’acompanya en aquest darrer moment de la meva insignificant i vulgar existència.

Ara que ha arribat la Nit definitiva decideixo encetar la recerca del meu nen estimat. Però abans calia esperar la foscor.

Si fos escriptor de debò, m’agradaria seure a una fira del llibre important i firmar, xerrar i impartir coneixements divins per al poble terrenal.

Però no sóc a una fira ni tampoc sóc Deutotpoderós… Sols un mortal amb la possible capacitat d’esdevenir escriptor intentant encetar una història digna de ser relatada.

Penso en el destí final. En l’arribada de la cursa. Però encara no conec l’esforç, els quilòmetres de suor, amarats de patiment i constància…. Penso en relats acabats i triomfals. Penso en la glòria literària i divina, en orgasmes literaris, palmadetes a l’esquena, diners, fama, glòria majúscula. Però encara ignoro el patiment i sacrifici que requereix agafar aquest camí cap a la glòria eterna. Amén.

INSPIRACIÓ: “A la merda la glòria eterna! He decidit per majoria absoluta i divina que escriguis del tancament de la teva insignificant i vulgar vida”.

Silenci que aprofito per meditar les paraules de INSPIRACIÓ.

Sí, escriure sobre la Glòria eterna és tacar la immaculada blancor del full amb el relat de la recerca del meu fill estimat, que conegué primer la fosca Nit.

Aleshores enceto aquesta història pel final, per l’acabament. Per la meva insignificant i vulgar mort.