LA FÚRIA DE LA MARTA

Mon pare m’advertí: No estudies aquesta llicenciatura, és una professió ingrata.

Quanta raó en tenen els pares i les mares. No apreciem la seva perspectiva temporal.

Per culpa de la meva indiferència ara em paso les dies sonant a les 6 de la matinada i esperant el colp dur i sec de la Marta. Maleida Marta.

Hi ha moltes maneres de llevar-se i aturar un despertador. Però la Marta ha patentat el colp sec i maliciós. Cada matí els meus mecanismes interns superen una prova exigent, tot i que durant els 5 anys de carrera cursaven de manera obligatòria l’asignatura de “Capacitat i superació del dolor”. Malgrat la meva matrícula d’honor, cada cop que sono a les 6 de la matinada m’enrecordo que la vida et desmunta la teoria.

Però avui he demanat ajuda a uns companys de la facultat de bruixeria. Han cobert de polsim màgic la meva part superior. Quan la Marta descarregui la seva maleida fúria, el polvet contactarà amb la seva pell i encogirà amb la mateixa graduació que la seva malícia.

Ma mare tenia raó: “Marta, algun dia la teva mala llet serà la teva perdició”

Avui a les 6 de la matinada m’he llevat, furiosa com sempre, i de sobte, un cop apagat el maleit despertador, he vist com l’habitació esdevenia gran amb certa celeritat. M’he fet petita i la casa, el poble, el món i la vida més grans.

Avui a les 6 de la matinada la Marta s’ha llevat de bon humor. Ha acariciat amb tendresa el seu despertador i ha canviat la seva perspectiva de la vida. Ara ella és petita i la resta són grans. Ha descobert la humilitat.