dissabte, 26 de març del 2016

GINTÒNIC NOSTRE



Altre cop el maleït i alhora beneït Gintònic. Et mire i correspons la meva tafaneria.
No em mires així, pense esgotar tots els teus glaçons acumulats en el cilindre de vidre que defineix el teu espai. Aquest és el teu ximple i vulgar destí: Esperar a ser devorat pel primer poca soltes que entre i m'assega a aquesta decadent barra de bar. Viure la temporalitat del got i eixir aviat fins a aterrar en el meu interior per a sempre.

Gintònic meu que estàs en el bar. Sigua santificat el teu nom. Vingua a nosaltres el teu regne. Desprèn el teu poder sobre la raça humana.


Gintònic meu, no plores. Què no veus que estàs fonent el gel i el got està a vessar? Que no veus que m’obligues a iniciar el beuratge? Sóc un salvador que vol protegir el teu líquid abans que caiga en la solitud de la barra. Sóc un vigilant que espera que el teu destí siga el més digne.


Paciència, podem parlar abans de beure’t. Quin és el teu problema? Què t’afligeix? Per què plores? Que no veus que has estat dissenyat per a rebaixar el dolor del Món? Què no ets conscient que fas una gran llavor social? Quantes hores de plaer has produït en la gent que més ho necessita. Minuts de benestar que han ajudat a oblidar tots els problemes quotidians de la gent de pau. Moments de glòria causats pels teus efectes instantanis. Una barreja d’amargor i dolçor quan penetres dintre dels nostres conductes vitals.

Gintònic meu, no t’esgotes més, que ja ho faré jo. I mentre assaboreixo cada grau del teu alcohol medite proposar un homenatge a la teva brillant aportació a la societat. Promoure la construcció d’una estàtua al bell mig de la Plaça Major, perquè tothom siga testimoni de la teva llavor per fer d’aquesta una societat més digna.
No obstant això, tinc un dubte. Què fou primer, la ginebra o la tònica? Maleit dubte que no em deixa fruir de tot el teu sabor.

Gintònic meu, quin plaer notar com entres en el meu cos alhora que la percepció del meu voltant canvia de manera gradual. Aquest bar decadent esdevé un restaurant de luxe amb tot de cambrers educats i servicials, disposats a servir a qualsevol pocatraça que ho demane.


Gintònic meu, no plores que aviat estaràs dintre meu. I junts viatjarem fins a l’eternitat i descobrirem que som una única persona destinada a la salvació de les ànimes que no han descobert el plaer de la teva companyia.

AMEN

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada