Els muscles del president

Ser President d'aquest país és una feina molt feixuga. La responsabilitat cansa.

Sóc a uns minuts del discurs que marcarà la resta de la meva cursa política i amb un dilema que marcarà la resta de la meva cursa vital.

El meu assessor m'ha dit que em dedique a llegir el que ell ha escrit. La seva parrafada és una obra mestra de la retòrica política i divina d'aquest país farcit de glòria i merda a parts equitatives. M'ha demanat que llegisca el seu best seller pel bé de la prosperitat i del bon funcionament d'aquest imperi camuflat de democràcia i tolerància. Senyor president, llegeix el meu discurs per a què el nostre símbol del partit, el bell i majestuós cigne, estiga present a cadascuna de les cases d'aquest magne poble, unit, gran i per descomptat lliure, pels segles dels segles amén.

I jo, retor de la democràcia, i representant a la Terra del nostre Déu monàrquic, he de triar entre el que em dicta la meva insignificant consciència i el dictat de la Bíblia partidista on el Cigne real i reial ocuparà un lloc etern a les vostres existències miserables i aparentment lliures.

A uns minuts del discurs apareixen als meus muscles dos diminuts àngels.

Al meu muscle esquerre l'angelet bo: Digues el que et dicta el cor, l'ètica. Pensa en el poble, en la veritat, en la gent que pateix gana.

Al muscle dret l'angelet dolent: Fes un discurs tècnic, formal, general. No et compliques la vida. La gent no necessita missatge moralistes. El poble vol tindre una icona, un cigne, un far que il·lumine la seva miserable vida. Tots sabem que la política no existeix. Fes negoci. Ells seran feliços i tu poderós. Pa i circ. Regala espectacle, circ, futbol, diversió. Però fes un discurs prudent.

Sí, en efecte, ser president és una feina complicada.

Han passat els anys, i jo, expresident d'aquella època gloriosa de la nostra magna nació, disfrute d'unes merescudes vacances pagades i luxoses, cortesia de la principal empresa energètica del nostre país cada cop més plural i divers. Tant de bo no et pille ser president en una època dispersa i tolerant com aquesta. Magna sort la meva d'haver desaparegut del seient d'honor per a descansar en el luxe energètic gràcies a tota la vostra suor i patiment.

Amén.