Triar la meva mort és la decisió més difícil.
El Com és problemàtic: Com morir, com deixar de viure, com deixar de respirar. Ho trobo una muntanya quasi insuperable.
Sóc davant de l’aparador de la botiga de defuncions per descobrir un sumari de les morts més exitoses, les més econòmiques, les més ràpides i les menys doloroses. És clar que el botiguer et presenta les defuncions que creu que et poden interessar més, però cada individu és un món i més si cab en aspectes tan íntims com la de triar una mort. Per tant decideixo que és millor entrar i tafanejar.
Entro i la botiga esdevé en un gran magatzem amb les seccions molt ben diferenciades, un veritable decathlon de la mort, una gran superfície mortuòria.
El primer corredor que trobo és la secció de les morts dignes. Són de les més cares de l’hipermercat de les defuncions. A aquesta secció trobem l’eutanàsia a un preu immillorable, però malauradament no pateixo una malaltia terminal i no és una mort que pugui triar.
Uns metres endavant trobo la mort sobtada mentre jugues al futbol a la secció de morts esportives. Està en oferta i amb baló reglamentari de regal.
Al corredor central i amb la paraula rebaixes trobo la secció de les morts en oferta. És clar que són les més econòmiques, però també les més agòniques. A les prestatgeries d’aquest apartat hi veig defuncions com l’ofegament aquàtic, on a poc a poc et quedes sense aire (aquesta mort sempre ha estat de les més fotudes), la tortura, on lentament una màfia xinesa et va despullant la pell fins a perdre el coneixement...
Començo a estar un poc marejat amb tanta oferta i passo per damunt la secció de defuncions artístiques on cal destacar la mort prematura d’una estrella de rock. M’agrada i agafo el pack, però a l’etiqueta llegeixo que és obligatori tenir almenys el grau elemental de música. Merda, jo sempre he estat un músic d’orella i sense cap titulació.
Fins que arribo a la mort més cara però la que m’hi interessa de debò: La defunció a un quiròfan. Malgrat el preu elevat, penso que és la més apropiada, ràpida, indolora i, a més a més, el preu inclou l’anestèsia prèvia. Agafo la caixa verda i vaig decidit a pagar. La caixera em mira els ulls mentre passa la defunció a un quiròfan pel codi de barres.
-Excel·lent decisió. Vol completar el kit amb la tria d’hospital immediat?. Evitarà llista d’espera-
Medito un parell de segons. Tant s’hi val si s’encareix l’operació. Paga la pena.
-Agafo l’opció, però que sigui un hospital privat-
-Perfecte. Targeta o efectiu?-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada