dilluns, 12 de novembre del 2018

El melic de Donald



Que difícil és firmar lleis absurdes per a gent absurda. Oh poble neci que no gaudeix del meu bagatge cultural i malgasta el seu temps amb la queixa generalitzada. Però les meues decisions són meues i caldrà bla bla bla… Collons, cada dia m'estreny més el pantaló.


Tant de bo la gent fos com jo. Ros, pur, elegant, poderós. Cada cop que em lleve cal fer un esforç per somriure a la gentada que represente: Gent bruta, negra, diferent, captaires del meu èxit, imitadors del meu aroma de triomfador i bla bla bla… Refotre! s'ha quedat la marca del cinturó a la panxa.
Abans de seure, elimine tota peluseta resident en el meu melic, tanmateix escòria que s'endinsa en el meu forat sagrat i inaccessible per al poble corrupte i envejós.

Avui m'he despertat de mala llet, aviat cridaré les meues tropetes perquè disparen contra tota la gentada bruta que vullga entrar en la meua propietat, lloc sagrat on residim la gent de pau, els triats, els únics i vertaders profetes que fregarem la Glòriaeternaamen i bla bla bla… Collons com de fred està el marbre.

Donald, seu al tron reial, blanc i pur!  Concentra’t amb el teu rostre reflectit al mirall i expulsa tota la brutícia que ha acampat a la flora intestinal, residus sobrants del magne organisme que regenta el cos institucional que bla bla bla... Refotre, ha estat un pet? O ha estat un so celestial expulsat de les forces internes de l'imperi?

Mirall i Donald en eterna juxtaposició, conjunció de poder i bellesa, tot buidant les restes, els excedents, tota toxina que indignifica la meua raça rossa, pura i immaculada. Prohibida la barreja, la juxtaposició cultural, fora del meu habitat.

Llavors, després del tro celestial, un cop expulsada la brutícia interna, el rostre pur de Donald reflectit al mirall esdevindrà cigne reial i real, símbol absolut de puresa i triomf dels blancs i de la perfecció pels segles dels segles amén.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada