La fi de l’existència
L’aparició del tercer dimoni estava destinat a
ser el moment menys transcendental de la nit. Tota una vida dedicada a evitar
l’enfrontament, la col·lisió, la lluita, i no obstant això, el destí s’havia
treballat una conclusió digna dels millors fracassats de la història dels
perdedors. I aquesta nit de Halloween (ara s’anomena així) seria la darrera, la
definitiva, la fi d’una vida inútil, ridícula i bla bla bla (buscar adjectius
decadents)...
Tot va començar en l’excursió de fi de curs de
la fi de l’etapa secundària escolar (com podeu veure tot és un final). L’inici
del patetisme oficial aparegué tot just abans de decidir no llençar-me per la
cascada. El Miquel, oh rei de la selva, totpoderós de l’aula, a un hàbitat
natural i on podia engrandir la seua llegenda de Man of the classroom.
-Mariquita. No tens collons. T’agrada jugar amb
les teues nines? Sabíem que no ets prou home. Mira com saltem tots. Fins i tot
l’Arnau (personatge que encara no us he presentat, però que simbolitza tota la
covardia i timidesa. The losser of the class).
La cascada sota la roca. La roca sota els meus
peus. Els meus peus sota el pixum que cau com una cascada daurada sota el meu
melic de covard i miserable.
Tornem a la nit de les ànimes. El Halloween que
ens recorda el nostre futur farcit de tradicions anglosaxones. La nit de la
por i la fi de la meua decadent existència. Tota una vida dedicada al patiment
constant, un entrenament diari de dificultats transcendentals, obstacles
barrejats amb quotidianitat, perills submergits entre el menjador i el pati.
Però esta nit no trobe gens difícil esdevenir en “Mascle of the year”, treure
la pistola i apuntar la cara del tercer dels dimonis de la classe.
Miquel,
the Man of the Secundària, barreja la disfressa de dimoni amb el pixum que surt
de la seua bufeta, mentre dispare i esmicole mirada de milhòmens. Uns ulls
dedicats a la fabricació de por que es tanquen sobtadament amb el soroll que
anuncia l’inici de la nit de les ànimes.
És la fi de la vida de Miquel. Però també la fi
de la meua existència decadent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada