Tu i jo sols al reservat. Demanem els entrants, la beguda i aviat
s'acaben les paraules. La taula esdevé silenciosa car són molts anys de
converses, discussions, floretes, regalets, rectificacions, perdons, petons,
abraçades, reconciliacions, frases fetes per trencar silencis, retrets,
preguntes vulgars, preguntes existencials, crits inútils, crits útils...
Encetem una ampolla d'aquell Pinot que ens fotíem quan la joventut
ens omplia cadascun dels porus de la nostra recorreguda i reconeguda pell. Anys
i anys de descobriments casuals i no casuals. Anys i anys de paraules repetides
a cau d'orella, sospirs i reflexions dignes de qualsevol novel·la d'amor amb un
final perfecte. Anys i anys de sopars de celebracions de noces mentre absorbíem
cada mil·lilitre d'aquest Pinot que avui és testimoni del nostre silenci mutu.
Les postres no afegeixen més paraules a la nostra no conversa.
Sols escoltem els vocables de les taules del voltant, i a fora, el rellotge de
l'església de la plaça Major, testimoni de la nostra santa unió que ara navega
per la incipient tempesta del temps que fot amb força tots aquests anys de convivència
abnegada i quotidiana.
I el café. Per a tu descafeïnat i amb la dosi adequada de mel
d'abella que bateja el restaurant* on no celebrem res. Una mel que no endolceix
aquest silenci que ens diu tot allò que no ens hem comunicat al llarg d'aquesta
llarga convivència.
I de sobte el telèfon. -No l'agafes- és el primer que dic en 60
minuts. -Pot ser important- són les teues primeres paraules i segona frase de
la nit.
Contestes i és ell. El fruit de la nostra unió. El sentit de la
nostra trobada.
El gust amarg del café, endolcit per la veu del nostre únic fill.
El sentit de la nostra vida i que, ara per ara, cus amb fil prim la nostra
llarga relació.
***Restaurant
Mel d’abella Carrer Concepció 12, 07012 Palma de Mallorca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada