Tots: "Hola Maribel".
I ella, "és Marivel amb v baixa".
I tots "hola Marivel".
I Déutotpoderós alçà els braços i digué, "Marivel amb v de valenta, benvolguda i benvinguda al cel".
I Marivel amb inquietud i morta de por perquè no entén el que passa "que no pot ser, que primer es moren els avis, després els pares i per últim la meua generació".
I Déutotpoderós que “no sempre és així. M’agrada canviar l’ordre natural dels esdeveniments”.
I Marivel que “no feia falta que em fes patir tant, que amb una neumonia o un defallada del cor sobrava”.
I Déutotpoderós que “els meus camins són inescrutables o alguna cosa així.”
Aleshores Déutotpoderós alçà novament els braços i devallà del seu altar per estar a l’alçada de Marivel i de tota la resta d’ànimes acabades de pujar al cel. “Fills i filles meues, si esteu ací és per la meua voluntat”.
I Marivel que “una merda!!! Ha estat la voluntat del malparit del meu Joan”.
I Déutotpoderós que “Marivel, comporta’t que ja res no hi tens a fer”.
I Marivel que “ja ho veig, però em fa molta angúnia pensar que és la teua voluntat. I el meu Joanet, què pensarà? Com de mal s’ho estarà passant. De segur que quan siga major dirà que un Déu que vol els seus fills mai no pot permetre una desgràcia com la de ma mare.”
I Déutotpoderós que “refotre Marivel, si ho sé que eres tan conflictiva et filtre primer pel purgatori. Sols tu i jo sabem l’infern que has patit a la terra, però ara ja estas amb mi eternament.”
Llavors Marivel optà pel silenci.
Sempre ha estat la millor opció. A casa, a la cuina, al parc, als restaurants, al llit matrimonial abans del colp sec i mortal.
I ara ací al Cel, davant de Déutotpoderós, el silenci també era una bona opció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada