Temps fugit lentum

L'escena del restaurant és burlesca, dantesca, humorística i realista.

L'Albert trepitjant taules, col·lisionant amb cambrers i clients alhora, fins a arribar a la seva taula.

Els seus amics amb les parelles corresponents intentant romandre els gestos en mode neutre, sense mostrar cap tipus d'emoció.

Malgrat l'escena dantesca de l'Albert la neutralitat abandera el sopar.

El segon acte/plat és molt més traumàtic que el primer.

-Redéu!!!! L'entrecot el volia ben fet!!!- L'Albert furiós, indignat, cridant i traspassant la culpa al cambrer novell que no sap com tranquil·litzar el seu primer client.

Els amics de l'Albert canvien de tema, intercanvien mirades i descobreixen que el temps ha canviat de velocitat. Mai no arriba la fi del sopar. Temps fugit lentum.

Arriba el cafè i les copes assignades.

L'Albert torna del seu incomptable viatge al W.C.

Beu, parla i cau.

Tornada a casa. Escena final. Al Rebedor el rep l'espill de la discòrdia. Un reflex d'altre ego que saluda cada cop que entra a casa.

Aleshores mire a l'Albert i veig altra personalitat, altre caràcter, un personatge evolucionat del primer Albert que em mirà el dia que inaugurà aquest rebedor, aquest espill i la seva nova vida. Temps fugit lentum.

Mire a l'Albert i veig un ésser viu però inert, alhora que albire una còpia barata d'aquell que fou i que ja no és.

I l'Albert, ebri i trist, entra a la seva habitació. Seu al costat esquerre del llit matrimonial. La dreta buida, freda, distant, silenciosa. Un reflex distant d'aquella part dreta farcida de vida, alegre i calenta. Al costat del llit, el bressol deshabitat i amb els llençols encara desfets des d'aquell fatídic dia. Qui pogués tornar enrere i canviar aquell destí fatal. El temps no es pot manipular. Temps fugit.

L'Albert torna al rebedor de casa i em mira. I jo, reflex d'altre temps passat, intento avisar des del meu cristall, que l'Albert que em mira no és l'Albert d'abans. És una ànima en pena. Molta pena.

I jo, reflex d'altre temps fugit, intente avisar a l'Albert que la porta de casa s'obri novament de manera inusual, antinatural. Qui sap si aquesta vegada venen per ell. Tant de bo siga l'hora de la trobada amb els seus. Temps fugit lentum, fins ara.