No concep un relat en tercera persona, car ara mateix estic relatant tot allò que preocupa el meu ego prepotent i maliciós. Gairebé penso en la gent que podria estar en la meva situació, en aquest indret, a tocar del cementeri i de la vida eterna. Al costat d'aquesta façana de pedra que amaga tots els possibles models de vehicles cap al més enllà.
I jo, parlant en primera persona, declare aquest instant com el previ al meu indesitjat funeral.
-Hola, benvingut a Funestspace. Al llarg de l'any produïm al voltant de 21.000 fèretres de fusta massissa.
Jo escolte però no parle. En el moment més funest de la meva existència he descobert la importància d'escoltar.
-A Funestspace hi treballem unes 34 persones, entre ebenistes, tècnics de vernís, que s'ocupen de tot el procés d'elaboració dels fèretres.
Continue amb el relat en primera persona. La meva mort és un assumpte molt seriós per a emprar altra personadiferent de la meva. Al cap i a la fi qui es mor sóc JO.
El gerent de Funestspace em parla de molts detalls. Sempre que s'aprofundeix en el detall esperes una xifra final molt elevada. És com quan vols comprar un xalet de segona ma i els propietaris comencen parlant de les exhaustives reformes del recinte. Aleshores esperes un preu més elevat del que desitges. Per tant escolte la xifra final del meu futur apartament etern de fusta amb cert temor.
-A Funestspace dissenyem els taüts de manera personalitzada. Vols un disseny amb motius del teu equip de futbol favorit? Ets dels Rolling o dels Beatles? Vols un taüt amb la bandera nacional?
Llavors, mentre revise el catàleg de la temporada, entra en escena una segona persona.
-Disculpe. M'agradaria veure models de fèretres.
La curiositat guanya la partida i pregunte al nouvingut.
-Quina és la teva causa?
-Ictus o Alzheimer. No ho recorde, el meu cervell ha deixat de funcionar. Tant s'hi val. En aquest moment sóc a un llit d'hospital públic. Un aparell conserva les meves funcions vitals.
Ara és ell qui pregunta.
-I tu? De quina malaltia has mort?
-La pena. M'estic morint de pena irreversible.
-Ho lamente.
A la fi triem tots dos el mateix taüt. Model standar de 3000 euros. Encara sort que és el més econòmic. Els meus familiars malparits han triat la incineració.
Comptat i debatut, diners cremats.
-Hola, benvingut a Funestspace. Al llarg de l'any produïm al voltant de 21.000 fèretres de fusta massissa.
Jo escolte però no parle. En el moment més funest de la meva existència he descobert la importància d'escoltar.
-A Funestspace hi treballem unes 34 persones, entre ebenistes, tècnics de vernís, que s'ocupen de tot el procés d'elaboració dels fèretres.
Continue amb el relat en primera persona. La meva mort és un assumpte molt seriós per a emprar altra personadiferent de la meva. Al cap i a la fi qui es mor sóc JO.
El gerent de Funestspace em parla de molts detalls. Sempre que s'aprofundeix en el detall esperes una xifra final molt elevada. És com quan vols comprar un xalet de segona ma i els propietaris comencen parlant de les exhaustives reformes del recinte. Aleshores esperes un preu més elevat del que desitges. Per tant escolte la xifra final del meu futur apartament etern de fusta amb cert temor.
-A Funestspace dissenyem els taüts de manera personalitzada. Vols un disseny amb motius del teu equip de futbol favorit? Ets dels Rolling o dels Beatles? Vols un taüt amb la bandera nacional?
Llavors, mentre revise el catàleg de la temporada, entra en escena una segona persona.
-Disculpe. M'agradaria veure models de fèretres.
La curiositat guanya la partida i pregunte al nouvingut.
-Quina és la teva causa?
-Ictus o Alzheimer. No ho recorde, el meu cervell ha deixat de funcionar. Tant s'hi val. En aquest moment sóc a un llit d'hospital públic. Un aparell conserva les meves funcions vitals.
Ara és ell qui pregunta.
-I tu? De quina malaltia has mort?
-La pena. M'estic morint de pena irreversible.
-Ho lamente.
A la fi triem tots dos el mateix taüt. Model standar de 3000 euros. Encara sort que és el més econòmic. Els meus familiars malparits han triat la incineració.
Comptat i debatut, diners cremats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada