dijous, 2 de novembre de 2017

Dependència




- Germans, benvolguts tots, estem ací reunits sota la creu vertadera, sota la veritat que ens il·lumina i ens guia, per facilitar la unió d’aquestes dues ànimes que, després de moltes anades i tornades, han decidit enllaçar els seus camins en una veritable via farcida d’amor i bla bla bla bla bla….

De sobte sentia la veu del capellà però no escoltava les seues paraules. Tot d’una l’atenció es dirigia cap a la meua imminent cunyada. Una fada revestida de blanc immaculat, innocent, verge. Una fada desitjable i inaccessible. Una deessa sota l’altar del Crist de l’amor etern de la nostra estimada parròquia de barri. Els llums concentrats en ressaltar la meua estimada però impossible joia.

-Germans, Déu totpoderós us il·lumine i guie per la senda de l’amor i la bla bla bla bla…

El sacerdot parla però no diu res de sincer, perquè tot el trellat i tota la veritat la tinc al darrere. Sota l’altar i sota aquest vestit blanc no puc gaire respirar l’escàs aire que arriba en aquest punt crucial de la meua vida. Joan, el meu benvolgut Joan, no és suficient per a les meues perilloses pretensions. L’home que tinc a la meua dreta no és l’estat que veritablement he triat.
Sóc una dona independent i  sé que aquesta unió no em beneficia.

-Per tant Joan i Mercé us pregunte: heu vingut ací per contraure matrimoni sense cap coacció, lliurement i de tot cor?-

Mercé, no contestes. Digues que no. Sóc ací, al darrere. Saps que el teu futur és amb mi. No et cases amb el meu germà. Fugim tu i jo, fem un Thelma i Louise però sense caure pel precipici de la desesperació. Tu i jo, unides, agermanades sota la protecció del vertader amor.

Ningú no em parla. Escolte el silenci i la fi de les meues il·lusions. I en aquest precís instant, mentre note les ferides que em provoca l’arròs, descobrisc que he triat la senda fallida. Amb un “sí vull” mentider i covard he dissenyat una representació artificial de la meua vida.

Una existència vulgar, unionista i farcida de falsedat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada