El 2 de Novembre del 3 mil i pico l’Adrià es llevarà abans d’hora per culpa del seu comunicador personal, que l’avisarà amb urgència de la troballa en la que tants anys han invertit. Tant s’hi val la roba escollida, la ratlla del pèl, el desdejuni… L’emoció del moment avortarà qualsevol acte rutinari.
Uns minuts després de l’avís del comunicador l’Adrià estarà al recinte acotat parlant amb el seu ajudant, Martí.
-Què creu que és?-
-Benvolgut Martí, és exactament el que estàvem buscant. Un recinte primitiu d’inicis del 2000. Una edificació clàssica d’estructura rectangular anomenada escola. En concret és de la darrera època anomenada Barracus Collegium-
L’Adrià explicarà cada detall estudiat al llarg de la seva carrera d’arqueòleg, analitzarà cada pedra de la troballa com si fos un tros d’ànima immortal que ha estat indefinidament esperant ser rescatada. Unes pedres que el 2 de Novembre del 3 mil i pico veuran de nou el llum amb l’esperança de capgirar aquest present tenebrós i decadent.
Després anirà al Palau Reial per comunicar-ho a la Monarquia dictatorial i refregant-se les mans pensarà en la nova vida farcida de bitllets, de glòria i de immortalitat. El seu nom passarà a la història i de segur que el nostre Rei Suprem l’emmarcarà en una de les avingudes principals de la capital del regne. L’Adrià deixarà la seva angoixa vital i encetarà un nou camí farcit de glòria.
-Una edificació escolar?- El Rei suprem no s’ho creu.
L’Adria amb el cor a la gola i proves materials li ho explicarà amb entusiasme.
-Excel·lència es tracta d’una estructura escolar de principis del 2000. Una joia de l’arquitectura barraconil, pròpia de l’època de decadència escolar, on definitivament l’educació escolar desaparegué. Aquest aspecte converteix la troballa en única-
El rostre del Rei esdevindrà enigmàtic i obscur. Sense menejar cap múscul ordenarà amagar i silenciar qualsevol rastre de la troballa i de l’Adrià.
Al cap i a la fi un regnat feudal i Un Palau Reial serien impropis i impensables a un món amb escoles i educació.
