Instruccions per a la supervivència

1.Deixar que la gata barrege el sabor de la meua sang amb el polsim del marbre blanc de la cuina. Escoltar les llepades mentre una densa boira provocada pel mal de cap difumina l'escena. És important recordar que el colp ha estat dur, fins i tot s'ha perdut el sentit, però malgrat la inconsciència i el dolor no deixar de pensar que el marbre blanc de la cuina necessita una repassada urgent. Des del terra notifique la urgent necessitat de canviar el detergent.

2. Tancar els ulls mentre el mascle de la casa treu gel del congelador. Vaja, després de tot potser encara estime a la seua dona. Perquè, ho sé, sóc propietat privada. La seua possessió. Arribats a aquest punt, és important dissimular l'estat d'inconsciència mentre esperes que l'home amb qui has decidit suportar la vida aplique el gel sobre la ferida capil·lar. Dona il·lusa, esperança inútil: el mascle introdueix el gel en el got de les grans ocasions, es serveix un Jhonnie walker especial de la casa, seu al seu tron i gaudeix de la sobirania amb solemnitat.

3. Obrir els ulls i transformar el polsim del terra en una fada brillant disposada a salvar la meua vida. Llavors cal veure com el cos s'eleva, sura per la cuina, vola pel corredor i aconsegueix fugir de la llar. El perill queda enrere esgotant el beuratge masclista de la victòria, mentre deixem que el polsim màgic de la fada m'eleve pels carrers solitaris d'aquesta nit freda de novembre.

4. El pas més important per a la supervivència: gaudir del color taronja de l'ambulància i agrair a la meua filla, fada valenta, la seua companyia mentre arribem a l'hospital més proper de casa nostra.

5. Nota important: deixar menjar a la gata mentre gaudim de la nostra llibertat hospitalària.

Tipologia del soroll

1. El soroll fort, sec i dur de la porta metàl·lica de la cotxera. S'utilitza per avisar a la víctima que el carruatge del personatge dolent està entrant en el seu territori. Aleshores note un calfred al cos que paralitza les meues articulacions.

2. El soroll de l'elevador: mesura la separació entre la víctima i el botxí. És de quatre altures, temps adequat per escoltar i memoritzar els mecanismes de l'aparell cada cop que supera un nivell. És un efecte gradual, on el so i el perill s'escolten cada cop més.

3. El soroll del silenci: Quan el botxí arriba al regne número 4, la manca de so és deguda a una deficient coordinació en la recerca de les claus de casa, la qual cosa ens indica que ha fet escala en la posada per a una adequada hidratació, aspecte important per a qualsevol activitat física. La tensió del silenci esdevé pànic quan escolte el soroll de la caiguda de les claus a terra.

4. El soroll del pany. La magnitud de la tragèdia dependrà de la capacitat d'encert del botxí. Si la clau s'introdueix amb facilitat, les opcions de fruir d'una nit tranquil·la es multipliquen. Però si el subjecte maligne erra en el seu intent d'introduir la clau en el pany, la nit esdevé en malson. És el naixement de la tragèdia.

5. Les passes: El recorregut d'una sabata del 45 pel corredor de la casa produeix un efecte sonor de pel·lícula clàssica de terror. Jack Nicholson interpretant el paper de la seua vida mentre s'apropa a la meua habitació, fosca i freda. En aquest moment de la tragèdia és important afegir el canvi de velocitat del meu cor, que provoca una oprimida respiració digna de l'oscar a la millor actriu secundària.

6. El soroll del colp: la foscor esdevé més fosca. El meu cos es desploma per culpa del colp de la dignitat masculina. Aleshores note com la sang es barreja amb els meus cabells acabats de tenyir. Diners de perruqueria tirats al terra de la meua llar, l'espai que emmarca aquesta tragèdia quotidiana.