“Després de moltes hores invertides puc afirmar que escriure és una veritable merda”.
A la notaria el silenci s’escoltava amb tensió. L’home amb corbatí fúnebre llegia el testament sense entonació, intenció, ni emoció…
“A les portes de la mort he descobert que tot ha estat un teatre. He representat un paper d’home d’idees, de cultureta amb ulleres d’intel·lectual apropiades i amb uns gestos ben definits i estudiats”.
MUSA, NARRADOR i PERSONATGE miren a NOTARI amb incredulitat i nerviosisme. Tant s’hi val el que pensi ESCRIPTOR, sols necessiten saber el resultat final.
“Encara recordo la primera vegada. Fou a aquell habitacle tenebrós que tu enlluernares amb la teva presència”.
Els ulls de MUSA s’obrin amb interès.
“MUSA, Aquella primera nit descobrírem el que significa un orgasme literari inicial. La teva resplendor em cegà, però, passat el temps, vaig trobar les teves imperfeccions. Llavors descobrírem que estàvem vivint una veritable ficció”
L’Ambient a la sala s’ompli de tensió.
“Sí, escriure és una merda. Les pessigolles inicials desapareixen amb el temps. Després sols cal mantenir la disciplina. Des que vaig abandonar MUSA he transformat la creativitat en constància i sacrifici. Perquè escriure és això: treball”
NOTARI prossegueix amb la lectura.
“NARRADOR, hem contat moltes històries, tot i que hem abusat de descripcions i adverbis. Encara recordo aquella crisi dels adjectius com una benedicció. Ens serví per passar a l’acció i evitar paraules buides de significat”.
“PERSONATGE, disculpa la meva indefinició. Cada dia canviava el meu estat mental, i per tant, canviaves de pensament, de costums, d’accions. La teva personalitat ha estat molt variable. Ho lamento.”
NOTARI acaba de llegir el darrer paràgraf del testament d’ESCRIPTOR.
“Agraeixo a tots la vostra ajuda. Però no us puc oferir cap pertinença perquè ja no hi tinc res a donar. Des de l’inici sabia que aquesta seria una història de perdedors.
I això sóc, un POCATRAÇA anònim enmig d’un món sense justícia artística, creativa i literària. Ara sols resta espirar i tancar aquest llibre”.
LECTOR tancà el llibre amb tristesa i tot seguit l’abandonà a la prestatgeria dels llibres oblidats.
dilluns, 8 de juny del 2015
diumenge, 31 de maig del 2015
PROJECTES DIVINS
Confirmat. El Cel és un bar, amb barra, tirador, clientela, ambient de fregitori… aquestes coses que saben a vida.
Amics, he mort. És el primer cop que em passa i suposo que he estat una bona persona, perquè sóc a un Bar, el meu cel desitjat.
Crido el cambrer. A la seva samarreta el nom de Pere brodat en fil blau.
BARMAN: Vols prendre algun refrigeri? Els nouvinguts tenen una consumició gratuïta.
JO: Una cervesa.
BARMAN: Sols tenim SAN MIGUEL. És de la casa.
Tanco els ulls i degusto el sabor celestial del refrigeri, els obro i al meu costat està En Jaume I envoltat d’un núvol d’ametistes surant.
JAUME I: Pere, una casalla. És el millor que he tastat des de la conquesta de València.
JO (sorprés): Eres Jaume I!!
JAUME I: No. Jo sóc DEUTOTPODERÓS i la meva missió és convertir tota criatura desviada del camí correcte. Ho vaig fer a València fa 700 anys i no dubtaré en reaparèixer. Abans estaven els Moros, però ara tenim un enemic pitjor: Els rojos. El comunisme està infectant el País Valencià i cal una nova conquesta per restablir l’ordre.
El meu cap no deixa de preguntar si DEUTOTPODERÓS és una visió imaginària o real. Bec, però la imatge Reial no desapareix.
JAUME I: Fill meu, tu estàs ací per una causa. Ara fa 2015 anys vaig enviar Jesucrist per a predicar la meva paraula. Ara he decidit enviar-te en el meu nom per a preparar la meva arribada.
Acabo amb la cervesa.
JO: Per què jo Senyor? Això és una feina per a Jesucrist. No sóc digne.
JAUME I: Jesucrist es va agafar la baixa per depressió (la mort a la creu fou un shock, tot i la posterior resurrecció).
Silenci.
JAUME I: El compliment d’aquesta missió et donarà el passaport per a la vida eterna. És un pas previ a la teva glòria. AMEN.
Refotre. Per què em vaig aturar en veure l’ametista brillant. Aquell vehicle, aquella mort sobtada. Ara no estaria en un bar, parlant amb Jaume de projectes divins.
Amics, he mort. És el primer cop que em passa i suposo que he estat una bona persona, perquè sóc a un Bar, el meu cel desitjat.
Crido el cambrer. A la seva samarreta el nom de Pere brodat en fil blau.
BARMAN: Vols prendre algun refrigeri? Els nouvinguts tenen una consumició gratuïta.
JO: Una cervesa.
BARMAN: Sols tenim SAN MIGUEL. És de la casa.
Tanco els ulls i degusto el sabor celestial del refrigeri, els obro i al meu costat està En Jaume I envoltat d’un núvol d’ametistes surant.
JAUME I: Pere, una casalla. És el millor que he tastat des de la conquesta de València.
JO (sorprés): Eres Jaume I!!
JAUME I: No. Jo sóc DEUTOTPODERÓS i la meva missió és convertir tota criatura desviada del camí correcte. Ho vaig fer a València fa 700 anys i no dubtaré en reaparèixer. Abans estaven els Moros, però ara tenim un enemic pitjor: Els rojos. El comunisme està infectant el País Valencià i cal una nova conquesta per restablir l’ordre.
El meu cap no deixa de preguntar si DEUTOTPODERÓS és una visió imaginària o real. Bec, però la imatge Reial no desapareix.
JAUME I: Fill meu, tu estàs ací per una causa. Ara fa 2015 anys vaig enviar Jesucrist per a predicar la meva paraula. Ara he decidit enviar-te en el meu nom per a preparar la meva arribada.
Acabo amb la cervesa.
JO: Per què jo Senyor? Això és una feina per a Jesucrist. No sóc digne.
JAUME I: Jesucrist es va agafar la baixa per depressió (la mort a la creu fou un shock, tot i la posterior resurrecció).
Silenci.
JAUME I: El compliment d’aquesta missió et donarà el passaport per a la vida eterna. És un pas previ a la teva glòria. AMEN.
Refotre. Per què em vaig aturar en veure l’ametista brillant. Aquell vehicle, aquella mort sobtada. Ara no estaria en un bar, parlant amb Jaume de projectes divins.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

